De caràcter religiós i econòmic, les guildes tenien per finalitat la defensa del comerç, la seva regulació i la seguretat de les comunicacions. Relacionades amb el desenvolupament del moviment comunal urbà, les més antigues foren les de Tiel (primera meitat del s XI) i les de Tournai i Valenciennes (després del 1050), i foren importants les de Flandes i les de les terres del Rin. Els privilegis concedits pels monarques transformaren les confraries privades en corporacions oficials, amb jurisdicció i dret propis, les quals evolucionaren vers un procés d’aristocratització i entraren en decadència a la baixa edat mitjana. A Anglaterra, després de la conquesta normanda, es difongueren les merchant guilds, corporacions mercantils de cada ciutat, a partir de les quals sembla que al s XVIII es diversificaren els gremis artesans.
f
Història