(Puegmoisson, Llenguadoc, aprox. 1230 — Roma, 1 de novembre de 1296)
Eclesiàstic, liturgista i canonista occità, conegut també amb el nom de Gulielmus Durandus o Durantis
.
El 1285 fou nomenat bisbe de Mende. Destaquen les seves obres Speculum iudiciale Rationale divinorum officiorum, valuosa exposició simbolicoal·legòrica de la litúrgia romana, i un Pontificale romanum.