Fou bisbe de Llimós (1317), de Lo Puèi (1318) i de Meaux (1326). Conegut amb els noms de Durandus de Sancto Porciano i de Doctor Resolutissimus, fou un pensador d’esperit lliure i independent, i entrà en conflicte amb el seu orde en apartar-se del tomisme. De tendència augustiniana i considerat sovint com a precursor del nominalisme, cal destacar, entre les seves obres, In sententias theologicas Petri Lombardi Libri IV i De visione Dei.