guillat

m

Numismàtica i sigil·lografia

Nom donat als grossos d’argent angevins fets a Provença i a Nàpols a partir del s XIV.

El nom prové de la catalanització de la paraula italiana gigliato, utilitzada per a denominar aquestes monedes, que lluïen uns llirs heràldics. Fou aplicada a d’altres monedes d’argent sobretot als carlins napolitans d’Alfons el Magnànim.