Guillaume Dufay

(?, aprox. 1400 — Cambrai?, 27 de novembre de 1474)

Compositor francoflamenc.

El 1420 era a Rímini al servei dels Malatesta. Prosseguí la carrera a la cort pontifícia i a les corts de Ferrara, Savoia i Borgonya. El 1436 el papa li atorgà una canongia de la catedral de Cambrai. Fou un ordenador i aclaridor de la música profana: definí els diversos gèneres musicals, llurs relacions i estil propi. En música religiosa establí un pla musical per a l’ordinari de la missa (missa cíclica) i li donà unitat a base d’un sol i únic cantus firmus. Usà per primer cop el fals bordó. La seva balada Se la face ay pale fou el primer cantus firmus d’origen profà. Les seves misses cícliques més importants són L’Homme Armé, Ecce ancilla Domini i Ave Regina coelorum. En els motets isorítmics encarna l’esperit medieval. La seva obra respira el gust de la síntesi, amb noves combinacions que revolucionaren l’art del contrapunt.