Juntament amb el seu company Guillem Bassa, oposaren resistència a Alfons II de Catalunya-Aragó al castell d’Alaró, quan aquest conquerí Mallorca (1285). Tanmateix, el rei s’apoderà del castell, i sembla que els féu morir cremats a la plaça d’Alaró. Una tradició, que arrenca ja del s XIV i que es basa principalment en un breviari mallorquí del 1488, els considera sants (sant Cabrit i sant Bassa), i han tingut imatge i culte propi a Mallorca, prohibit el 1635 pel bisbe Juan de Santander, bé que llurs imatges continuaren essent venerades, fins que el 1776 el bisbe Juan Díaz de la Guerra les féu retirar. Segons la tradició, llurs ossos són a la catedral de Mallorca. Hom n'ha posat en dubte fins i tot l’existència històrica.