Ja prevere, entrà a l’orde dominicà el 1469, després d’haver passat un quant temps als jerònims. Lector de teologia als convents dominicans de Mallorca i, més tard, inquisidor, fou un notable predicador. El 1484 fou designat per al càrrec de la inquisició al Principat, juntament amb Joan Franco, però no arribà a exercir a causa de l’oposició de les autoritats barcelonines, i el 1486 fou revocat amb la reorganització de Torquemada, inquisidor general de la corona catalanoaragonesa. El 1502 fou nomenat inquisidor de Mallorca, però del 1506 al 1508 passà al Principat amb el mateix càrrec, que, del 1509 al 1512, tornà a tenir a les Illes. Discutí asprament amb els lul·listes, especialment amb Pere Daguí, i intervingué en l’edició (1503), a Barcelona, del Directorium inquisitorum d’Eimeric, obra essencialment antilul·liana.