Estigué al servei de Martí l’Humà (com a infant i com a rei) i de Ferran I, i intervingué en diverses accions guerreres. Fou oïdor de comptes de la generalitat. Coronat en els consistoris de Tolosa i de Barcelona, participà en el certamen barceloní organitzat a la parròquia de Sant Just per Bartomeu Castelló. Les seves quinze poesies conservades en el Cançoner dels Masdovelles, datables en el període 1389-1438, comprenen sirventesos —obra versemblantment de joventut—, maldits —en els quals malparla de les seves dames i se n'acomiada— i debats amb el seu nebot Joan Berenguer —escrits ja en la maduresa, on surt en defensa de les velles—, a més d’algunes composicions de tema líric. Són escrites en un occità ple de catalanismes; d’una d’elles es conserva una versió al català feta pel seu nebot.