Guillem de Mediona

(Santa Maria d’Oló, Moianès, ? — Argençola, Anoia, 1032)

Magnat, fill de Sisemund d’Oló i net del vescomte de Girona Guiniguís Mascaró.

Heretà del seu pare els castells d’Oló i d’Aguilar, i del seu oncle Eldemar, el de Clariana. Es casà amb Arsenda, i fou pare de quatre fills. Era levita, i rebé del bisbe Borrell de Vic l’encàrrec de repoblar la contrada de Calaf (1015), i del bisbe Oliba, els castells de Tous i Montbui (1023). Morí en lluita contra els sarraïns. És conegut pel cognom de Mediona pel fet d’haver posseït aquest castell, amb el de Corbera de Llobregat.