Guillem de Vallseca

(Barcelona, ? — Barcelona, després del 1412)

Doctor en lleis.

Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat. Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06. Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362. El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat (succeí Jaume Desfar), i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396. Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb Pere Sacalm, per tal d’informar el rei de la doble elecció papal, amb la qual havia començat el Cisma d’Occident dos anys abans, informació que el rei necessitava per tal de definir la posició dels seus regnes respecte a aquesta qüestió tan greu. El 1386 sembla que li fou confiada una altra ambaixada, també sobre l’afer del Cisma.

Mort Joan I fou encartat en el procés contra els consellers del monarca difunt, sota l’acusació només d’haver-li aconsellat de no reunir corts. Sofrí un mes de confinament domiciliari, però aviat fou absolt dels seus càrrecs. En morir el rei Martí, participà en les tasques del parlament català, del qual fou assessor, durant l’interregne; fou nomenat pel parlament un dels sis ambaixadors enviats al parlament aragonès d’Alcanyís per tal d’arribar a un acord en la manera de determinar la qüestió successòria, bé que hagué de renunciar per raons de salut. Pel seu gran prestigi com a jurista fou nomenat un dels nou compromissaris de Casp el 1412; donà el seu vot a Jaume d’Urgell.

És autor de diverses obres jurídiques, bé que les més famoses són les seves glosses als Usatges de Barcelona i els comentaris sobre les Constitucions de Catalunya. Consta que també escriví un tractat sobre el Cisma.