La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València. Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó (1291) per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França; fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet (més de 300 000 sous) i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda (1297). Es retirà a Benifassà.