Es distingí per la seva fidelitat a la corona catalana durant la invasió francesa del 1285. Alfons III el recompensà amb el nomenament de cònsol a Tunis (1291). Cessà el 1294, però intervingué en operacions comercials particulars de Jaume II de Catalunya-Aragó. Vers el 1300 tornà a ésser cònsol de Tunis. La seva intervenció suavitzà sovint les relacions entre els catalans i els musulmans.