Fill natural del duc Robert I de Normandia. Durant la seva minoritat les rebel·lions nobiliàries portaren l’anarquia al ducat, fins que Guillem mateix, des del 1047, reeixí a imposar la seva autoritat, amb l’ajut d’Enric I de França, el seu senyor feudal. L’amistat amb aquest es trencà quan, pel casament de Guillem amb Margarida de Flandes, el rei temé una aliança entre Normandia i Flandes. A la mort del rei anglès Eduard III de Wessex (1066), Guillem decidí d’envair Anglaterra. Aconseguí la benedicció papal i la neutralitat de l’emperador, desembarcà a Pevensey, derrotà i occí, a Hastings, Harold, comte d’Essex, que havia ocupat el tron (Harold II), entrà a Londres i fou coronat rei. La conquesta d’Anglaterra pels normands tingué conseqüències molt importants: integrà el país dins l’Occident europeu i posà les bases de greus conflictes amb França en convertir el rei d’Anglaterra en vassall del de França pels territoris que posseïa en feu d’aquest. Guillem establí el feudalisme a Anglaterra mitjançant la transferència del domini territorial als seus barons, però centrà la jerarquia feudal sobre l’efectiva autoritat reial i feu així d’Anglaterra l’estat més ben organitzat d’Europa. Els seus darrers anys hagué de fer cara a algunes revoltes suscitades a Normandia pel seu fill Robert.