Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange (1544). Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat (1555) i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht. A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns. El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya. Sostingué els hugonots (1569), que l’ajudaren en la lluita contra la monarquia hispànica, però després s’uní al calvinisme (1573). Assolí l’alçament general dels Països Baixos (1576) i l’elecció de l’arxiduc Maties, germà de l’emperador, com a governador de Flandes. El 1578 la derrota flamenca a Gembloux el féu aliar amb el duc d’Alençon. Assolí la Unió d’Utrecht (1579), que oferí la sobirania al duc Francesc Hèrcules d’Anjou, germà d’Enric III de França (1581). Morí assassinat.