Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle. Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’Aurora Patriótica Mallorquina (1812-13). Posteriorment fou cap superior polític de les Balears (setembre del 1813-juny del 1814). Promogué la creació de la càtedra d’economia política (1814) de Palma. Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal (febrer del 1821-març del 1822).