Llicenciat en lletres i en arts dramàtiques. Com a dramaturg es donà a conèixer amb una obra de teatre document sobre la història de Catalunya: La setmana tràgica (1975), amb Lluís Pascual. L’any 1976 codirigí Quiriquibú, de Joan Brossa (en un muntatge d’una gran originalitat que causà un gran impacte), Home amb blues (una suggestiva tria de poemes del segle X escenificats amb música de jazz) i Onze de setembre, obra de la qual també és autor. Posteriorment ha dirigit o codirigit molts altres muntatges: Vapors (1983) de N. Dunn, L’auca del senyor Esteve (1984), de S. Rusiñol, Mel salvatge, (1986), d’A. Čekhov, Damunt l’herba (estr. 1986, publicada el 1989) i Titànic 92 (estr. 1988, publicada el 1992), ambdós de crítica generacional, Fantasio (1988), d’A. de Musset, La Lloll, un xou ben viu (1992), El florido pensil (1997), d’A. Sopeña, Klowns (1997), La dama enamorada (2001), de J. Puig i Ferreter, El pati (2002), d’E. Vilanova, etc.
En 1977-80 dirigí la societat cooperativa Teatre Lliure, que estrenà les seves traduccions de La nit de les tríbades, Abraham i Samuel i la Bella Helena (amb K. Vilar), activitat que ha continuat amb versions d’autors com ara M. Gor’kij, E. Labiche, A. de Musset, A. Schnitzler, D. Fo, S. Sondheim, E. Bond i A. Baricco. En 1998-2000 tornà a dirigir el Teatre Lliure (en col·laboració). Ha elaborat guions de programes televisius, entre els quals Qui? (1990, amb J. Fuster) i el guió de la pel·lícula La febre d’or (1993), de G. Herralde.
Exerceix regularment la crítica teatral i ha publicat estudis i edicions crítiques de texts sobre A. Guimerà, J. Puig i Ferreter, M. Genís i Aguilar, M.A. Capmany, J. Coca, l’estudi L’Institut del Teatre (1913-1988): història gràfica (1990). Amb Oriol Pi de Cabanyes publicà, l’any 1971, el llibre d’entrevistes a vint-i-cinc joves escriptors La generació literària dels 70, que fou el tret de sortida de tot un moviment generacional. Membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, en fou president els anys 2007-15.