A divuit anys anà a Roma a aprendre pintura; fou deixeble de Benito Lutti i Carlo Maratti, que l’impressionaren força. El 1697 anà per primera vegada a Venècia i el 1700 a Bolonya, per estudiar l’art dels Carracci. Tornà el 1710 a Mallorca i passà l’any pintant per a l’alta burgesia de l’illa. Tornà a Venècia el 1711 i hi residí dotze anys; es casà amb Isabella Mazzoni i freqüentà l’alta societat veneciana, per a la qual treballà. El 1723 anà a Baviera, on fou pintor de cambra de l’emperador Maximilià, i en morir aquest el 1726 passà al servei de Climent August a Colònia, on pintà uns frescs per al seu palau; però l’obra més important fou la decoració de la porta de la catedral, per on havien de passar les relíquies dels reis (decoració desapareguda en ésser restaurada aquesta porta). El 1739 tornà a Mallorca on residí fins a la mort. Fou enterrat, com ell mateix havia disposat, a l’església de Sant Francesc.
Durant la seva vida artística evolucionà molt: al principi conreà un tipus de pintura de tradició barroca, equilibrada i acadèmica, que perfeccionà durant la seva estada a Bolonya; emprà molt el clarobscur, una iconografia classicista amb indumentària de draperies gruixudes i pesants —sovint la tradicional italiana corresponent, més aviat, al segle anterior—, escenes italianitzants i una sensibilitat pròpia de la Contrareforma. Després evolucionà vers l’estil rococó, a conseqüència del contacte amb l’art centreeuropeu; féu un tipus de pintura completament profana, tot i que es tractava sovint d’encàrrecs religiosos, emprant un nou vocabulari, amb els vestits vaporosos i de l’època, les actituds de les figures, més frívoles, i els colors, més pàl·lids i més brillants; malgrat tot encara hi perduraren moltes solucions de tradició barroca.
A Mallorca deixà centenars d’obres, de qualitat diversa. Són característiques seves les de la capella de la Puríssima de la seu —encarregades pel comte de Montenegro—, les de la Concepció, Sant Joan Baptista, Sant Francesc i Ramon Llull (La Mare de Déu amb els pares de l’Església). A can March hi ha una sèrie de tema mitològic que procedeix de can Ferrandell: Diana i Eurimedont, Angèlica i Medor, Zèfir i Flora i El rapte d’Europa. El fris de ca n'Armengol —amb Les Quatre estacions de l’any— es conserva in situ, i a can Vivot hi ha una altra sèrie de tema religiós, de la qual es conserven alguns esbossos d’una gran qualitat.