Era rector de Maella. És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, acabada vers el 1372.
Cap al 1390 feu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi (una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença), obra que suscità un gran interès entre el públic cortesà, entre els quals el rei Joan i la reina Violant, i que gaudí d’una enorme difusió al s. XV.
Bibliografia
- Badia, L. (1993): Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March. València / Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana / PAM, p. 19-38.
- Hauf, A.G. (1993): “Una versió valenciana quatrecentista desconeguda de la Obsidionis Rhodie de Guillaume Gaoursin”. Caplletra.
- Pujol, J. (1997): “De Guido delle Colonne a l’Ovidi epistolar: sobre el rendiment narratiu i retòric d’unes fonts del Tirant lo Blanc”, dins Martínez, T.: Lo gentil estil fa pus clara la sentència. De literatura i cultura a la València medieval. (Separata de l’Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 8). Borriana, Agrupació Borrianenca de Cultura.
- Ubieto, A. (1950): “Notas sobre la crónica de San Juan de la Peña. Pirineos, VI.