Estudià a la Universitat de Lleida, d’on després fou professor. Les seves obres més importants conegudes, inèdites, són De pace et tregua, dedicada als consellers i prohoms de Barcelona i al canceller reial Jofre d’Ortigues, De privilegio militari, que després addicionà Tomàs Mieres, Ferdinandi regis forma electionis a novis electoribus, et arbor regum Aragonie, Doctorum practicorum Cathalonie glosse super constitutione “Hac nostra” in curia Perpiniani, Additiones varie super constitutione pacis et tregue Ildefonsi regis que incipit “Divinorum atque humanorum”, Recollecte per aliquos iurisperitos Cathalonie super Usaticis Barchinone. En col·laboració amb Esperandéu Cardona, escriví unes Additiones domini Iacobi de Calicio super Directorio suo pacis et tregue. És, a més, autor de repertoria per ordre alfabètic i de diversos dictàmens o Dubia sobre les obligacions dels terratinents en les exaccions locals i glosses i notes a comentaris dels doctors sobre el procés de pau i treva. Una bona part dels seus manuscrits foren recollits per Antoni Agustí i passaren amb la seva biblioteca a El Escorial.