El 1385 era lloctinent de protonotari de Pere III de Catalunya-Aragó, i a la mort d’aquest passà al servei del duc de Montblanc, el futur rei Martí. El 1392 acompanyà aquest a Sicília quan hi anà a prendre possessió del regne, amb el seu fill Martí. El 1395, a la mort de Joan I, tornà a Barcelona; actuà de notari a les corts del 1396, i de notari i secretari reial del rei Martí en el procés del Consell de Joan I. Protonotari de la reina Maria de Luna. Des del 1397 acompanyà sempre el rei a Barcelona i en els seus desplaçaments. El 1401 succeí com a protonotari Bartomeu Sirvent. El seu estil prosseguí fidel al cursus tradicional amb citacions de profetes de l’Antic Testament més que no autors clàssics. Dins els corrents de reforma de la prosa cancelleresca intentà de renovar tanmateix la seva prosa recarregant l’èmfasi amb acumulació de paraules i emprant sovint un cert to de filòsof moral lluny de l’estil ciceronià i de l’humanisme escèptic i irònic del seu contemporani Bernat Metge.