Vida i obra
Com el seu pare, Guillem Roca i Seguí, fou doctor en dret civil i canònic i pertanyé al Col·legi d’Advocats de Palma i a la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País. De tendència liberal, per bé que titllat d’haver estat reialista, fou nomenat fiscal del partit d’Inca el 1820. Home d’idees liberals, adreçà la seva sàtira contra el sector absolutista del país.
Poeta satíric, fou especialment popular a Palma, on alguna sàtira seva ha arribat a formar part de la literatura popular. Duu la sàtira a un punt de burla, d’acusació i d’insult més extremat que el seu pare i substitueix allò que en aquest era pura grolleria per la més desenfrenada obscenitat, encara que la seva sàtira és de més bona qualitat literària i més eficaç.
L’única obra de què se’n coneix edició coetània és Al senyor alcalde i senyors retgidors de s’Aiuntament de Palma destituïts i encausats en lo any 1846 perquè pensaren que devien observar sa costitució que tots havien jurada (1847), però es conserven manuscrits o es té notícia de composicions monosil·làbiques i d’altres poesies, com La Cabronària i A la bona elecció feta en 1824 del síndic don Joan Mariano Togores, advocat, i dels diputats Josep Cap de Bou i Josep Ramis de Beateta, los quals se cedeixen mútuament les seves dones. Son composicions escrites en forma de dècimes, de romanç o de codolada, totes elles extremament punyents i feridores, entre les quals una descripció satírica de la vila d’Algaida. Destaca el Poema satíric contra el vici i mala costum del beure (datat el 1828). Fou editada pòstumament a Barcelona (1883) i a Mallorca, a cura del setmanari La Roqueta (1887), amb el text mutilat, i a càrrec de J. Martí i Rosselló, amb el text alterat i prolongat de quatre dècimes. El 1973 fou editat de nou a Palma.
També destaquen unes Exèquies a los vocals de la Junta de Bumetes, en dècimes, continuades per Antoni Cabrer, contestades per Joan Ferrà i contrareplicades per l’autor amb una faula, publicades el 1883 en forma de fulletó a Barcelona i el 1887 per La Roqueta, d’on la reproduí el 1928 Jordi Martí i Rosselló, que enriquí l’obra amb noves estrofes. S’ha conjecturat que podria ser autor de la Novel·la amorosa de Sir Arturo i Eloïsa, narració epistolar en vers.
Bibliografia
- Gallofré, M.J. (1984-1985): “Novel·la amorosa de Sir Arturo i Eloïsa. Edició i estudi”. Randa, 16/17, p. 87-120 i 111-135.
- Vall i Solaz, F.X. (20042): “Un poema en monosíl·labs de Guillem Roca i Reus”. Randa, 52, p. 75-88.
- Vidal i Alcover, J. (1973): “Pròleg”, dins Roca i Reus, G.: Poema satíric contra el vici i mala costum del beure. Palma, Moll, p. 7-76.