Agustí Guilló (s XVII) pintà els frescs de la capella del Crist de la Llum, que hi havia al convent de Sant Domènec de València. Hom atribueix al seu fill Florenci Guilló (ss XVII-XVIII) les pintures de la cúpula de la capella de Sant Tomàs al convent dominicà de València i diversos quadres als convents de franciscans, de carmelitans descalços i de Sant Josep de València. Fou probablement germà seu Vicent Guilló (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat 1660 — València 1698), que, amb el seu germà Eugeni Guilló, decorà la nau de l’església parroquial dels Sants Joans de València, després refeta per Palomino. Pintà també els frescs del sagrari de l’església parroquial d’Alcalà de Xivert i l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser. Fou també gravador. És autor de l'Adoració dels Reis (1690) de l’hospital de Santa Tecla de Tarragona i de les pintures del bancal de l’altar major del seminari de Tortosa. Hom li atribueix els llenços del santuari de la Mare de Déu dels Àngels de Sant Mateu del Maestrat.