És usat en la unió d’un verb amb el pronom feble que el segueix, si no s’ha d’apostrofar; per a unir entre ells pronoms febles darrere el verb, si no han d’anar també apostrofats ( pronom personal); en la formació de numerals: en les xifres vint-i-u a vint-i-nou, en l’expressió de desenes més unitats i d’unitats més centenes; per a formar mots composts i, al final d’una ratlla, per a trencar un mot que no hi cap sencer.
m
Gramàtica