Monjo de Montserrat (1932), s’ordenà de sacerdot el 1941. Es doctorà en teologia a Salamanca (1945) i es llicencià a Roma en Escriptura per la Pontifícia Comissió Bíblica. En 1954-55 anà a Palestina, on estudià especialment a l’École Biblique de Jerusalem. Ensenyà a Montserrat i a la Facultat de Teologia de Catalunya de Sant Cugat del Vallès. Publicà Bases de una metodologia teológica (1954), Grammatica syriaca (1954) i Grammatica aramaico-bíblica (1959). Posteriorment col·laborà en la Bíblia de Montserrat (traducció, comentari notes de l’Apocalipsi el 1958, i de l’Evangeli segons sant Mateu el 1963), en l'Enciclopedia de la Biblia (Barcelona 1963), en el Dictionnaire de la Bible (París 1961), i en l’edició de butxaca de la Bíblia de Montserrat (1960-69). El 1960 succeí Bonaventura Ubach en el càrrec de conservador del Museu Bíblic de Montserrat. Fou l’encarregat de la secció bíblica de la Comissió Interdiocesana de Versions Litúrgiques al Català i coautor de l’edició crítica internacional del Llibre de Proverbis, de la Pesittà (versió siríaca de la Bíblia). Cofundador de l’Associació Bíblica de Catalunya (1963), tingué una participació destacada en l’elaboració de la Bíblia Catalana Interconfessional (1993).