El nom prové de l'acrònim en rus Gulag, corresponent a Glavnoje Upravlenije Lagerej, ‘Direcció General de Camps’, organisme que els administrava i que depenia de la policia secreta. El terme es difongué a Occident arran de la publicació de l’obra del premi Nobel de literatura rus Aleksandr SolženicynArkhip'elag Gulag (‘Arxipèlag Gulag’, 1973), que reflectia en bona part la seva experiència com a intern i evidenciava l’existència d’aquests camps de concentració a l’antiga URSS. Distribuïts en nombre d'uns 500 per tot el territori soviètic, la seva missió era recloure en grans colònies criminals i delinqüents condemnats pel dret comú i també dissidents, per motius polítics, religiosos o bé ètnics. Les principals colònies de dissidents eren situades a la RSSA de Mordòvia i a la regió de Perm’.
La majoria dels morts en el Gulag ho foren a causa de les pèssimes condicions de vida als camps (fam, fred, malalties, etc.) i no per execucions. Les estimacions del nombre de víctimes oscil·len entre poc més del milió i els deu milions. Creat a la segona dècada del segle XX, hom hi internà molts dels contraris a les col·lectivitzacions, però l’ús més intens com a colònies penitenciàries de dissidents tingué lloc durant les purgues de l’estalinisme els anys trenta, i també després de la Segona Guerra Mundial. Després de la mort de Stalin, el nombre de camps disminuí dràsticament i les condicions d’internament esdevingueren menys dures, fins que el 1960 el sistema fou oficialment dissolt.