Vida i obra
Cap al 1919 es traslladà al Rosselló, on s’assimilà a l’ambient i als problemes del país i fou un gran activista cultural. Concorregué habitualment als Jocs Florals de la Ginesta d’Or (fundats el 1923 i dels quals arribà a ser mantenidor), formà part del moviment Nostra Terra (1936-39) i col·laborà en la revista homònima. També mantingué contactes amb la cultura occitana, tant amb el felibritge com amb l’Institut d’Estudis Occitans, i entre el 1936 i el 1946 fou membre de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales. Fou fundador i col·laborador de la revista Nostra-Terra (1936).
Començà a conrear la poesia molt aviat i ja havia guanyat diversos premis quan publicà el primer llibre, La sorra calenta (1943 i 1967), cant a la vida fet amb una dicció acostada a la de la poesia popular. El segon, Llucifer, llegenda íntima (1966), és un cant a l’harmonia del món, a la unitat dels seus elements contraris que es pot percebre gràcies a la llum, reveladora de la veritat. Aquesta obra poètica, de fina sensibilitat, fou completada amb El vent fútil (1967) i Els ocells morts (1969). Part d’aquests llibres se’ls autoedità a Barcelona sota el segell d’Edicions el Triangle.
La seva obra assagística la formaren col·laboracions en revistes com Tramontana, Oc, Pont Blau i “Revista de Menorca. En morir deixà inèdits el recull poètic La mort de cada nit i la novel·la Els divins extravagants.
Treballà fins a la seva mort als tallers de ceràmica i terrisseria de Sant Vicenç (Perpinyà), de Fermí Bauby, on conegué Jean Lurçat, amb qui col·laborà. També cultivà la pintura sobre tela.
Bibliografia
- Diversos autors: Gumersind Gomila: poeta. Maó, Consell Insular de Menorca, 1984.
- Diversos autors: Gumersind Gomila. Barcelona, AELC, 2005
- Fort i Bufill, Xavier: “Record de Gumersind Gomila”. Sd’O, 130, 1970, p. 63.
- Guiter, Enric: “In memoriam Gumersind Gomila. 1906-1970”. Revista Catalana, 5, 1970, p. 3-8.
- Pelegrí i Pons, Ismael: “Pròleg”, dins Gomila, Gumersind: Antologia poètica. Maó, Institut Menorquí d’Estudis. 2003, p. 9-19.
- Pelegrí i Pons, Ismael: “Pròleg”, dins Gomila, Gumersind: Els ocells morts. Maó, Institut Menorquí d’Estudis. 2005, p. 7-11.