Els seus orígens es troben en la Xing Zhonghui
(‘Associació per a la restauració de la Xina’), creada pel mateix Sun Yazen
el 1895 i que el 1905 es convertí en la Zhonggao Tongmenghui
(‘Aliança xinesa’), organització antidinàstica, republicana i demòcrata que actuà en la clandestinitat i afavorí diversos aixecaments. Després de la revolució del 1911 es transformà (1912) en un partit polític nacionalista i burgès, inicià una acció parlamentària i prengué el nom de Guomindang.
Prohibit amb la dissolució del parlament (1913), es convertí, al Japó, en Zhoughua Guomindang
(‘partit revolucionari xinès’) i el 1919 Sun Yazen li tornà a donar el nom de Guomindang (‘partit nacional’). Després d’un acord de Sun Yazen amb Rússia (1923) s’alià amb el partit comunista xinès i junts emprengueren la lluita contra els senyors feudals del N de la Xina (expedició del nord) i, després, contra la invasió japonesa. El 1927, però, Chiang Kai-shek
, al capdavant del Guomindang després de la mort de Sun Yazen, esclafà l’aixecament de Canton, anihilant el partit comunista xinès, concentrat en bona part a la ciutat.
A partir d’aquest moment els dos moviments romangueren periòdicament enfrontats. Bé que el 1936 arribaren a un acord de lluita unida contra la invasió japonesa, Chiang Kai-shek no perdé ocasió per atacar les zones controlades pels comunistes (1939-42, 1943), de manera que en acabar la Segona Guerra Mundial, la guerra civil continuà, enfrontant aquests dos blocs. Derrotat per les forces comunistes (1949), el Guomindang continuà la trajectòria de les forces de Chiang Kai-shek, i durant la resta del segle XX fou de fet la força política hegemònica a l’illa.