Acabà les guerres contra danesos (pau de Knäred, 1613) i russos (pau de Stolbova, 1617), que li asseguraren la possessió d’Ingria, Estònia i la Carèlia oriental. S'apoderà, a més, de Livònia, Curlàndia i Meddenburg. Atacà Polònia i ocupà Riga, Dorpat (1621) i els ports de la Prússia occidental (1625). En política interior impulsà l’ensenyament, amb la creació d’escoles gratuïtes i universitats (Abo Dorpat). Creà el tribunal suprem (1624) i reformà l’exèrcit. Lluità en la guerra dels Trenta Anys a favor dels prínceps protestants, en canvi d’un subsidi (tractat de Bärwalde signat amb França, 1631), i morí en la batalla de Lützen.