Format a les classes d’arquitectura de l’Académie des Beaux-Arts de París, aviat preferí l’escultura. S'abocà a un art antiacadèmic, basat en l’expressió del que ell anomenava la raça catalana i on hom ha detectat l’influx de Constantin Meunier. Treballà la pedra, el marbre, el bronze, el coure i, sobretot, la terra cuita, patinada sovint amb aspecte de bronze. Entre les seves obres grans hi ha el Monument als morts de Perpinyà, l’estàtua funerària de Monsenyor Carsalade i els relleus de la porta de l’Escola Normal de Perpinyà. Si bé exposà a París, on el 1902 rebé menció honorífica al Salon des Artistes Français, preferí l’arrelament a la seva Catalunya, sense fer distincions entre l’un o l’altre estat: aprofità la tradició ceramista de Quart (Gironès) per a produir escultures seriades de qualitat, i a Prada tingué un quant temps per ajudant Miquel Oslé. Exposà a Barcelona (Sala Parés) el 1905. Descobrí i revalorà a Prada el Monument als morts, de Gustau Violet, a Perpinyà.
© Fototeca.cat
Crucifix d’El Greco actualment al Louvre de París. Fou, després de Maillol, al principal escultor modern del Rosselló. La seva obra pot assimilar-se al corrent postmodernista català. És representat al Museu Jacint Rigau de Perpinyà i al d’Art Modern de Barcelona. Amb Josep Sebastià Pons escriví La font de l’Albera , que fou estrenada a Ceret amb música d’Enric Morera.