Professor de llengua i literatura alemanyes a Breslau, des del 1848 es dedicà exclusivament al periodisme i a la literatura. Fou director de Die Grenzboten, òrgan del liberalisme alemany; fou diputat de Turíngia al parlament d’Alemanya del Nord. És autor de Bilder aus der deutschen Vergangenheit (‘Quadres del passat alemany’, 1859-67), Die Ahnen (‘Els avantpassats’, 1872-81), Soll und Haben (‘Deure i haver’, 1855) i Die verlorene Handschrift (‘El manuscrit perdut’, 1864). Amb un viu realisme fa l’apologia de la burgesia alemanya.