El 1891 publicà el seu primer llibre de poemes, Guitarr och dragharmonika (‘Guitarra i acordió’), al qual seguí Nya dikter (‘Nous poemes’, 1894). Després d’una època de crisi molt forta, publicà Stank och flikar (‘Bocins i trencadisses’, 1896) i Nytt och gammalt (‘Nous i antics’, 1897). Finalment fou internat en un sanatori, on romangué fins el 1905. La seva poesia, que de vegades segueix les passes de Verlaine, es destaca per la musicalitat, les descripcions realistes i una vena autèntica popular.