Estudià a l’Argentina amb César A. Caggiano i a París amb Maurice Loutreuill. Per causa de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona (1915-22), on es casà. Hi féu també la primera exposició individual, a les galeries Dalmau (1921). Novament a París, no deixà d’enviar obres a algunes de les exposicions oficials d’art de Barcelona com tampoc a d’altres de França, Bèlgica o Madrid. El 1928 féu una altra exposició individual a la Sala Parés de Barcelona i també a Madrid i a Bilbao. L’any següent tornà a traslladar-se a Barcelona i hi romangué pràcticament fins a l’acabament de la guerra de 1936-39. Féu amistat amb els artistes de la generació de la Generalitat, a l’estètica de la qual s’apropen les seves pintures (principalment paisatges, retrats o natures mortes). Com a gravador recreà escenes camperoles i tradicionals amb un estil simplificat que recorda el dels gravats populars. Durant els anys de la guerra de 1936-39 estigué vinculat a moviments anarquistes. Després de la caiguda de Barcelona retornà a Rosario, Santa Fe, on prosseguí les seves activitats. Sobresurt així mateix com a tractadista, amb escrits com ara el Diario de un pintor (1932); una monografia sobre Daumier (1945) i, principalment, el llibre El grabado, Historia y técnica (1943) que edità Joan Merli a Buenos Aires.