Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novel·lística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif (1880), mena de manifest naturalista. Posteriorment escriví contes i novel·les curtes ( Contes de la bécasse , 1883; Contes du jour et de la nuit , 1885; Le horla , 1887), més perfeccionats i difosos que les seves novel·les llargues ( Une vie , 1883; Bel-ami , 1885; Mont-Oriol , 1887; Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes; Fort comme la mort, 1889). Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i s’expressa en un llenguatge clàssic. En el camp del teatre escriví les peces À la feuille, Maison turque (1875), Histoire du vieux temps (1879) i Musotte (1891); la més famosa fou La paix du ménage (1893). Paral·lelament a una intensa activitat literària, portà una vida frenètica. La sífilis i les drogues l’impulsaren a una temptativa de suïcidi (1891) i, finalment, a la bogeria.
Guy de Maupassant
© Fototeca.cat
Escriptor francès.