Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novel·lística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif (1880), mena de manifest naturalista. Posteriorment, escriví contes i novel·les curtes (Contes de la bécasse, 1883; Contes du jour et de la nuit, 1885; Le horla, 1887), més perfeccionats i difosos que les seves novel·les llargues (Une vie, 1883; Bel-ami, 1885; Mont-Oriol, 1887; Pierre et Jean, 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes; Fort comme la mort, 1889). Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i s’expressa en un llenguatge clàssic.
En el camp del teatre escriví les peces À la feuille, Maison turque (1875), Histoire du vieux temps (1879) i Musotte (1891); la més famosa fou La paix du ménage (1893). Paral·lelament a una intensa activitat literària, portà una vida frenètica.
La sífilis i les drogues l’impulsaren a una temptativa de suïcidi (1891) i, finalment, a la bogeria.