Guàrdia de corps de Maria Teresa d’Àustria entre 1765 i 1773, fundà a Viena un cercle literari. Formulà el seu projecte cultural nacional a l’opuscle Magyarság (‘El tarannà dels hongaresos’, 1778), en el qual assenyalà com a condicions indispensables per a la supervivència del poble magiar el desenvolupament conscient de la seva llengua i l’expansió generalitzada de la cultura. És autor de dos drames importants en el procés històric de les lletres hongareses: Ágis tragédiája (‘La tragèdia d’Agis’, 1772) i A filozófus (‘El filòsof’, 1777). Els ideals de la Il·lustració, que deixaren llur empremta en tota la seva obra, dominen d’una manera molt especial la seva novel·la Tarimenes utazása (‘El viatge de Tarímenes’, 1804).