Gyula Horn

(Budapest, 5 de juliol de 1932 — Budapest, 19 de juny de 2013)

Polític hongarès.

Nascut en la pobresa, el seu pare, comunista convençut, morí assassinat el 1944, i ell s’afilià a les Joventuts Comunistes de molt jove. En 1950-54, becat, estudià comptabilitat a la Unió Soviètica. Al seu retorn, començà a treballar al Ministeri de Finances fins el 1959, que esdevingué agregat de l’ambaixada hongaresa a Sofia.

Des d’aquest any, ocupà càrrecs diplomàtics i en la secció d’afers estrangers del Comitè Central del Partit Comunista Hongarès. El 1985 fou nomenat vice-primer ministre d’Afers Estrangers, i al maig del 1989, ministre d’Afers Estrangers del govern de Miklós Németh. Des d’aquest càrrec, i en plena descomposició del bloc soviètic, al setembre anuncià que el govern hongarès (satèl·lit de l’URSS), no bloquejaria la frontera amb Àustria als milers de ciutadans de l’antiga RDA que fugien cap a Occident.

Esdevingut un dels artífexs de la fi del comunisme a Hongria, el 1990 fou elegit president del Partit Socialista d’Hongria, l’antic Partit Comunista que ell convertí en una formació democràticament homologable. El 1994 guanyà les eleccions, i al juliol esdevingué primer ministre. En el càrrec fins el 1998, fou succeït pel liberal Viktor Orbán, i fou diputat al Parlament fins el 2010.

L’any 1990 rebé el premi Carlemany de la ciutat d’Aquisgrà a la contribució europea i la Gran Creu de l’orde del mèrit d’Alemanya, però el 2007 el president László Sólyom refusà atorgar-li la Gran Creu de l’orde del mèrit magiar, la més alta distinció de l’Estat hongarès, per haver format part dels cossos de repressió de la revolta antisoviètica del 1956.