Marcat per la malaltia, contà les seves sofrences físiques i morals en un to profundament pessimista, i marcà, amb Vajda i Komjáthy, l’inici de la moderna lírica subjectiva hongaresa. Cal esmentar Ifjúságom (‘La meva joventut’, 1883) i Magány (‘Solitud’, 1889). Autor d’una novel·la autobiogràfica, Apai örökség (‘Heretatge paternal’, 1884), es dedicà també al periodisme.