En les antigues corts catalanes (del s XIII al XVIII) calia que aquestes fossin presidides i convocades personalment pel rei; en cas que no pogués ésser així, només podia convocar i presidir la cort la reina, o bé l’infant primogènit si el rei es trobava impedit; els calia a tots un poder especial del rei, i, malgrat aquest, en començar la cort, calia que els estaments els donessin llur habilitació o acceptació. En les primeres sessions de les corts hom procedia també a les habilitacions de notaris i escrivans. També rebien el nom d’habilitació les acceptacions dels poders i sindicacions de les altres persones que havien de concórrer a la cort. En les corts celebrades pels darrers reis de la casa d’Àustria sorgiren a vegades conflictes en negar els braços o estaments reconeixement a persones enviades pel rei a presidir-les.
f
Dret administratiu