És un terme utilitzat sobretot per Aristòtil, per a reflexionar entorn de la natura humana, bé sigui des del punt de vista del seu comportament o dels seus coneixements. Aristòtil distingeix dos tipus d’hàbit, l’hàbit com a categoria i l’hàbit com a qualitat. Com a categoria, l’hàbit és només una disposició i per tant no implica una possessió permanent, sinó accidental. L’hàbit com a qualitat és una possesió permanent, com per exemple quan algú posseeix una virtut. Els escolàstics, en concret Tomàs d’Aquino, es preocuparen de la noció d’hàbit com a qualitat. John Locke es preocupà del tema des d’un punt de vista psicològic. En canvi, en David Hume predominà el sentit gnoseològic de la noció; per aquest darrer filòsof, l’hàbit és el fonament del coneixement de fets.
m
Filosofia