habitus

m

Sociologia

Forma d’interioritzar i d’organitzar d’un individu, de manera inconscient, la percepció de la realitat segons la posició que ocupa dins de l’espai social i que orienta la seva conducta social.

Es tracta d’una noció definida per Pierre Bourdieu, i que constitueix un dels nuclis de les seves reflexions sobre la cultura. És un sistema de disposicions culturals i valors perdurables que són fruit de l’experiència i dels coneixements adquirits en un determinat àmbit social. Bourdieu insisteix que les manifestacions culturals i les afirmacions del gust no són, generalment, el producte d’una elecció conscient i estratègica de l’individu. És més aviat una disposició “desinteressada” que impregna i dóna una coherència formal a totes les formes de comportament, i orienta les decisions que organitzen la vida de les persones. Bourdieu considera que els gustos i les formes de comportament extern, que són al centre d’un determinat estil de vida, actuen o poden actuar com un bon indicador per a situar les persones en el seu grup social o la classe social de procedència.