Actua com a tetravalent i excepcionalment com a bivalent i trivalent en els composts poc estables. Té de nombre atòmic 72 i de pes atòmic 178,49, un punt de fusió de 2.227°C, un punt d’ebullició de 4.602°C i una densitat de 13,1 g/cm3. Hom en coneix sis núclids: 174 (0,2%), 176 (5,23%), 177 (18,55%), 178 (27,23%), 179 (13,73%) i 180 (35,07%). Fou descobert el 1911 per G. Urbain, que li donà el nom de celti, i el 1923 fou aïllat i estudiat per D. Coster i G. de Hevesy. Els composts són semblants als del zirconi. Hom l’extreu dels minerals d’aquest, on sempre hi ha també hafni. Les poques tones d’hafni produïdes anualment són emprades en la indústria nuclear (barres de control) i en certs aliatges (resistències elèctriques).
Propietats físiques de l’hafni
| nombre atòmic | 72 |
| pes atòmic | 178,49 |
| estructuració electrònica | [Xe] 4f145d26s2 |
| estat d’oxidació | +4 |
| densitat | 13,1 g/ml |
| punt de fusió | 2.227ºC |
| punt d’ebullició | 4.602ºC |
| radi iònic | (Hf+4): 0,78Å |
| potencials d’ionització, en eV | I: 7,0 |
| II: 14,9 | |
| III: 23,3 | |
| IV: 33,3 |