Comprèn, al SE, una petita porció de les Ardenes, però la major part és formada per una fèrtil àrea al·luvial corresponent als rius Escalda, Haine i Dendre. És important l’agricultura (blat, civada, bleda-rave, lli) i la ramaderia. Comprèn les conques carboníferes de Mons-Borinage, del centre, entorn de La Louvière, i de Charleroi. Hi ha nuclis industrials a l’àrea de Ghlin-Baudour (cervesa, vidre, alumini), a les regions del centre i Charleroi (siderúrgia, indústria química) i a Tournai (indústria tèxtil). La població, fortament urbanitzada i de parla francesa, és d’uns 2 milions d’habitants.
Antic territori del Sacre Imperi al cercle de Borgonya, tingué comtes hereditaris a partir de Renier el del Coll llarg (mort vers el 900). El seu fill Gislabert I fou reconegut per l’emperador Enric I com a duc de Lorena. S'uní per matrimoni al comtat de Flandes (1051), i el 1246 passà als Avesnes i se separà de Flandes, però incorporà més tard els comtats d’Holanda i de Zelanda. El 1433 passà als ducs de Borgonya, i després als Habsburg hispànics. La part meridional del comtat, amb capital a Valenciennes, passà a França pel tractat dels Pirineus (1659). L’Hainaut austríac o septentrional fou conquerit per França el 1793. El 1814 esdevingué província del regne dels Països Baixos, i el 1830 passà al de Bèlgica.