halo galàctic

m

Astronomia

Regió que té per centre el de la Galàxia i el volum de la qual supera diverses vegades el del disc galàctic, i que conté espargits per tota ella un total d’uns 150 cúmuls globulars, a més d’una distribució molt dispersa d’estels individuals i d’una certa quantitat de gas interestel·lar.

L’existència de l’halo galàctic, denominat també corona galàctica, fou posada de manifest per Shapley tot estudiant la distribució dels cúmuls globulars d’estels a l’espai. La forma d’aquest halo és esfèrica, o esferoidal, i el seu diàmetre màxim és, si més no, de 100.000 anys llum. Hom observa també que la densitat d’estels i cúmuls augmenta des de les regions més externes cap a les regions més properes al disc galàctic. Actualment hom ha detectat l’existència d’estructures similars a altres galàxies i hom pensa que la massa total de tots els cúmuls i estels d’un halo representa una fracció important de la massa total de la galàxia de la qual forma part.