Limita al S amb el land de la Baixa Saxònia i al N, amb el de Slesvig- Holstein. Igual que Bremen, és una ciutat estat, que conserva una part de la seva independència medieval. La major part del territori s’estén a la vora dreta de l’Elba, que el travessa d’E a W. A la capçalera de l’estuari se situa Hamburg i, en una illa formada pels braços N i S del riu, Wilhelmsburg. Les dàrsenes han estat construïdes a l’esquerra. Les dues vores són enllaçades mitjançant un túnel subaquàtic.
L’expansió demogràfica, notable a la primera meitat del segle XX, experimentà els anys seixanta una regressió, posteriorment estabilitzada, per transferència de població a les àrees suburbanes residencials (Eppendorf, Alsterdorf, Farmsen, Fuhlsbüttel i Sasel, cap al límit amb Slesvig-Holstein; i Neugraben, cap a la Baixa Saxònia). A mitjan de la dècada dels vuitanta, es produí un canvi de tendència que comportà un creixement poblacional, que s’accelerà després de la reunificació quan entre altres factors, la ciutat-estat va atreure molta gent jove de Mecklenburg-Vorpommern, i que encara es manté de manera alentida.
La ciutat és un centre comercial i administratiu. El port, amb capacitat per a 350 vaixells d’alta mar, té un tràfic aproximat de 45 milions de t anuals i és un focus de comerç intercontinental i amb l’Europa occidental. Ha esdevingut el tercer nucli industrial de l’Alemanya occidental, amb indústria molt diversificada: aeronàutica, petroquímica, refineria de gas (terminal del gasoducte Groningen-Hamburg), metal·lúrgia de l’estany i del coure, construccions navals, productes químics, fibres artificials, cautxú, indústria alimentària, elaboració del tabac, etc. Els sectors industrials s’estenen a la vora de l’Elba: Altona, Othmarschen, Blankenese, Hamburg i Wandsbek. La borsa hi té una gran importància, i hi ha un gran nombre de bancs i d’entitats asseguradores. L’activitat cultural se centra a la Universität Hamburg, la més gran d’Alemanya, fundada el 1919. Hi ha aeroport a Fuhlsbüttel, un dels més antics d’Europa.
El patrimoni artístic i la història
Són interessants alguns edificis religiosos, com la Jacobikirche (segles XIV-XV) i la Michaelskirche (segle XVIII). De després de la Segona Guerra Mundial cal esmentar l’òpera (1954-55), el pont sobre l’Elba i l’edifici Unilever (1965), mostra del formalisme racionalista. El Kunsthalle, museu de la ciutat, posseeix mostres interessants de pintura i d’escultura. Sorgida entorn d’una fortalesa carolíngia a l’Alster (808), fou devastada pels danesos i els eslaus (segles IX-XI) i dominada pels ducs de Holstein fins el 1189. Esdevinguda avançada missional cap a Escandinàvia, es convertí en un gran port d’exportació quan —establerta una aliança amb Lübeck (1241)— es consolidaren els fonaments de la Hansa. Després de la independència dels EUA rebé un gran impuls per la creació d’una línia de navegació directa amb aquest país. Successivament ocupada per la Gran Bretanya (1806) i per França (1810), el 1815 ingressà com a ciutat lliure a la Confederació Germànica, i fou incorporada després a l’imperi alemany (1871). Durant la Segona Guerra Mundial fou greument damnificada pels bombardeigs dels aliats.