hammadita

ḥammādī (ar)

f
m
Història

Membre de la dinastia berber sanhaja que governà al Magrib central del 1017 al 1152.

Foren vassalls dels fatimites fins que Ḥammā ibn Buluǧǧīn se'n declarà independent (1016). La capital del nou estat, la independència del qual fou reconeguda en ascendir al califat al-Mu'izz (1017), fou una ciutat fortificada, avui en ruïnes, Qal’at banī Ḥammād, qua aviat es convertí en un centre cultural; més tard, per afavorir el comerç marítim (especialment italià), fou traslladada a Bugia (1091). El 1152 passà a formar part de l’imperi almohade.

Dinastia hammadita

Ḥammād ibn Buluǧǧīn 1016-1028
al-Qā'id 1028-1054
Musḥsin 1054-1055
Buluǧǧīn  1055-1062
al-Nāṣir  1062-1089 
al-Manṣūr  1089-1105
Bādīs   1105 
al’Azīz  1105-1121 (o 1124) 
Yaḥyà  1121 (o 1124)-1152