hammudita

ḥammūdī (ar)

f
m
Història

Membre d’una família berber instal·lada a Màlaga.

Tres membres seus s’atribuïren el títol califal: 'Alī ibn Ḥammūd i els seus fills Yaḥyà (Màlaga 1018) i al-Qāsim (Còrdova i Sevilla, 1023), i contribuïren a l’esfondrament omeia. Fracassat l’intent de restauració del fals Hišām II i mort Yaḥyà (1035), els hammudites regnaren en dues taifes, la d’Algesires (fins el 1058) i la de Màlaga, incorporada al regne de Badīs ibn Habus (1057).