Hannah Collins

(Londres, 1956)

Artista plàstica anglesa.

Viu i treballa a Barcelona. La seva obra s’ha centrat fonamentalment en la fotografia. Estudià a la Slade School of Fine Arts i obtingué la beca Fulbright Hays Scholarship per a estudiar als EUA. Durant la dècada dels vuitanta, les imatges mostren interiors escenificats dels quals sorgeixen figures sense identitat, objectes com natures mortes, també llocs abandonats, paisatges desèrtics i fragments de cel. Sovint utilitza grans formats, conferint així a les imatges un sentit quasi monumental. En tot moment les seves obres investiguen els mecanismes de la visió i la dinàmica de l’espectacle. Planteja el límit entre la percepció i la consciència, interroga la visió, la interpretació de les imatges i els seus límits. Ha presentat exposicions a la Galeria Joan Prats de Barcelona, al Centre d’Art Santa Mònica (1993), a la sala Koldo Mitxelena de Sant Sebastià (1996) i seguidament al centre Sa Nostra, de Palma, de fotografies realitzades entre el 1994 i el 1996 durant els seus viatges per l’Europa central. En aquest cas, les imatges se centraven en llocs en desús, abandonats, territoris sense identitat i països sense ideologia. Més endavant presentà l’exposició retrospectiva Filming Things (1997) al Centre National de la Photographie de Paris. Posteriorment diversos museus han exposat la seva obra com ara el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) a Madrid, la Tate Gallery de Londres o la Maison Européene de la Photographie de París. L’any 2004 participà en les exposicions del Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona i també dugué el seu treball al CAC de Màlaga.