Estudià al Conservatori d’Essen i a les universitats de Münster i Berlín, on fou deixeble de J. Wolf. Entre el 1925 i el 1937 ensenyà al Conservatori d’Essen i des del 1939 ho feu a Berlín. Fou membre del senat de l’Acadèmia Prussiana de les Arts. Després de la guerra esdevingué director de l’Institut d’Investigació Musical de Kiel i, a partir del 1955, ensenyà també a la universitat d’aquesta ciutat. Dirigí la col·lecció de música alemanya Organum (1950), l’Institut Johann Sebastian Bach de Göttingen (1951-61), la nova edició de les obres de J.S. Bach d’aquest centre, i l’Arxiu d’Història de la Música Alemanya de Kassel (1954-59). Fou l’editor de diverses revistes (Die Musikforschung, Acta Musicologica) i de prestigioses col·leccions (“Documenta Musicologica”, “Das Erbe Deutscher Musik”). És autor d’una monografia sobre Caspar Othmayr (1942). Era fill seu el director d’orquestra Gerd Albrecht.