Se serví de tots els estils literaris, des del barroc fins al surrealisme. El dialecte vienès tingué una gran importància en la seva obra, que barreja el greu amb el grotesc, el llegendari i el sarcasme, el frívol i el macabre, adultera cites d’autors clàssics, i utilitzà tota mena de recursos paròdics, etc., sempre per tal de provocar els lectors. De la seva àmplia obra cal destacar Gedichte über die Liebe und über die Lasterhaftigkeit (‘Poesies sobre l’amor i sobre la immoralitat’, 1975), Grammatik der Rosen (‘Gramàtica de les roses’, 1979), Die Sonne war ein grünes Ei (‘El sol era un ou verd’, 1982) i altres. Traduí amb molta originalitat les balades de F. Villon (1964 i 1968) i El Buscón de F. de Quevedo.