Hans Glinz

(Rheinfelden, Argòvia, 1 de desembre de 1913 — Wädenswil, Zuric, 23 d’octubre de 2008)

Lingüista suís.

Graduat (1946) a Zuric, el 1949 hi obtingué el títol de docent (Habilitation). Fou professor a l’Acadèmia Pedagògica de Kettwig (1957-65) i catedràtic de filologia germànica a l’Escola Tècnica Superior d’Aquisgrà (1965-78). Membre del consell científic de l’Institut de la Llengua Alemanya de Mannheim (1965-78 i 1984-97) i president de la comissió per a la reforma ortogràfica (1970-78), feu aportacions a la teoria i a la didàctica del llenguatge, a la gramàtica comparada i contribuí a l’elaboració d’una gramàtica alemanya allunyada dels models llatins: Die innere Form des Deutschen. Eine neue deutsche Grammatik. (‘La forma interna de l’alemany. Una nova gramàtica alemanya’, 1952), Der Deutsche Satz (‘La frase alemanya’, 1957), Die Sprachen in der Schule. Skizze einer vergleichenden Satzlehre für Latein, Deutsch, Französisch und Englisch (‘Les llengües a l’escola. Esbós d’una sintaxi comparada del llatí, l’alemany, el francès i l’anglès’, 1961), Ansätze zu einer Sprachtheorie (‘Aproximació a una teoria del llenguatge’, 1966), Deutsche Syntax (‘Sintaxi alemanya’, 1965), Linguistische Grundbegriffe und Methodenüberblick (‘Conceptes lingüístics fonamentals i aproximació metodològica’, 1970), Grammatiken im Vergleich: Deutsch - Französisch - Englisch - Latein; Formen - Bedeutungen - Verstehen (‘Comparativa gramatical: alemany - francès - anglès - llatí; formes - significats - comprensió’, 1994), Languages and Their Use in Our Life as Human Beings. A Theory of Speech and Language on a Saussurean Basis (2002). Rebé el premi Konrad Duden (1961), un dels més importants en l’àmbit de la germanística.