Hans Magnus Enzensberger

(Kaufbeuren, Baviera, 11 de novembre de 1929 — Munic, 24 de novembre de 2022)

Escriptor alemany.

Estudià literatura, filosofia i teatre (1949-54). Conreà gairebé tots els gèneres, amb un comú denominador de la sàtira moralitzant i la crítica política des d’una òptica influïda per l’esperit de la Il·lustració i una certa afinitat amb el pensament llibertari. Formà part del Grup 47.

De la seva poesia cal esmentar Verteidigung der Wölfe (‘Defensa dels llops’, 1957), Blindenschrift (‘Escriptura per a cecs’, 1964), Die Furie des Verschwindens (‘La fúria de la desaparició’, 1980), Der Fliegende Robert (‘Robert el fugitiu’, 1989), Zukunftmusik (‘Música del futur’, 1991) i Kiosk (1995).

L’obra teatral inclou Das Verhör von Habana (‘L’interrogatori de l’Havana’, 1970), Der Untergang der Titanic (‘El naufragi del Titànic’, 1978) Der Menschenfeind (‘El misantrop’, 1980), inspirat en Molière, Requiem für eine romantische Frau (‘Rèquiem per a una dona romàntica’, 1988), Voltaires Neffe (‘El nebot de Voltaire’, 1997) i altres obres, entre les quals destaquen també els llibrets de les òperes El Cimarrón (1970) i La cubana (1975), musicats per H.W. Henze.

La seva activitat assagística és també notable. Cal esmentar els reculls Einzelheiten (‘Detalls’, 1962), Politik und Verbrechen (‘Política i crim’, 1964), Deutschland, Deutschland unter anderm (‘Alemanya, Alemanya entre d’altres’, 1967), Gespräche mit Marx und Engels (‘Conversa amb Marx i Engels’, 1973), Politische Brosamen (‘Engrunes polítiques’, 1982), Ach Europa! (‘Ah, Europa!’,1987), Die grosse Wanderung (‘La gran migració’, 1992), Eine literarische Landkarte (‘Un mapa literari’, 1999), Schreckens Männer. Versuch über den radikalen Verlierer (‘Els homes del terror. Atemptat contra el perdedor radical’, 2006) i Sanftes Monster Brüssel oder Die Entmündigung Europas (‘El gentil monstre de Brussel·les o Europa sota tutela’, 2012).

També és autor de novel·les, Der Kurze Sommer der Anarchismus (‘El curt estiu de l’anarquisme’, 1972), sobre la vida de Buenaventura Durruti, i Wo warst du, Robert ? (‘On eres, Robert?, 1999), i de llibres per a infants, com ara la introducció a les matemàtiques Der Zahlenteufel (‘El diable dels nombres’, 1997). L’any 2014 publicà la novel·la autobiogràfica Tumult. També és autor de Die Elixiere der Wissenschaft. Seitenblicke in Poesie und Prosa (‘Els elixirs de la ciència. Mirades laterals en poesia i prosa’, 2002) i Herrn Zetts Betrachtungen, oder Brosamen, die er fallen ließ, aufgelesen von seinen Zuhörern (‘Reflexions del senyor Zett’, 2013).

Destacà també com a editor i estudiós d’autors alemanys, especialment Clemens Brentano.

Rebé nombrosos premis: Büchner (1963), Heinrich Böll (1985), Heine (1999), l’orde Pour le mérite (2000) i Príncipe de Asturias de comunicació i humanitats (2002).